BARCELONA

En quin moment, les façanes han deixat de tenir amo. En quin moment els nostres negocis pertanyen als vàndals o gamberros que vulguin utilitzar-los sense permís. És que la propietat privada ja no existeix? Potser en algun moment del camí algú ha pensat que tot està permès si es fa de nit d'amagat sense que ningú pensi en posar-li fre. Diuen que les societats que estan en crisis produeixen un tipus d'art del mal gust. Doncs bé estem en una crisi molt gran. Jo estimo Barcelona i fa pena veure que per culpa de la permissivitat i la desgana d'altres l'estan convertint en una porqueria, i ésclar quan algú hi tira escombraries, de seguida s'hi afegeixen d'altres i tot plegat té un efecte crida on els que volem viure en carres i places netes no tenim lloc. Sabeu perquè ens agrada viatjar a l'estranger, perquèles ciutats estan netes i els monuments són respectats, una cosa és l'art que pot tindre el seu espai i l'altre disposa de les propietats de l'altre sense permís. És a més significatiu que les assegurances per danys no cobreixen les pintades, que curiós oí?, si et fan una pintada o demanes a l'ajuntament un permís d'obra per pintar la persiana o bé t'aguantes que llavor ningú fa res. Alguna cosa hi ha de canviar no vos sembla ?, poder l'alcalde, poder la legislació. Els carres nets, el bon gust, ens fa optimistes i valorar el barri, el lleig, la brossa ens deprimeix i ens fa ciutadans de segona, comencem a ser inconformista, tenim dret a una vida millor. Recuperem el comerciant que escombren l'espai davant del seu negoci, pintem totes les persianes de Barcelona de gris, blanc, vermell o verd, com vulgueu,però desterrem aquests grafitis infantils que fèiem a les llibretes a col·legi abans d'una redacció. Que madurin de grat o per força. Democràcia no significa permissivitat total, és autodisciplina i respecte pels altres sense que t'obliguin. Tornem a estrenar Barcelona, sentin mos orgullosos de la nostra ciutat, que sigui com nosaltres la volem no com ens la volen servir. Gràcies.